ACTIVITAT 6. LA TORNA

1. Escriviu una breu caracterització del personatge de la Beatriu, a partir de diferents mots clau que us proposem: hereu, “l’avorrida”, enveja, humiliació, l’oncle Llibori, estudiant de capellà, desconfiança, la Laura, visites, compromís, Manresa, Tarragona. D’aquests mots clau, n’heu d’utilitzar CINC, com a mínim.

La Beatriu és un personatge de Laura a la ciutat dels sants, també coneguda com “l’avorrida”. La Beatriu és la neboda de l’oncle Llibori Terra Negra, filla del primer hereu dels Terra Negra, que va malgastar la seva fortuna i va portar a la mala vida a la seva dona i la seva filla.

Després d’aquest fet, l’oncle Llibori va decidir cuidar de les dues dones que el seu germà havia abandonat, sotmetent a la Beatriu a una humiliació constant tota la seva vida, ja que la vol fer pagar pels pecats que va cometre el seu pare.

A l’inici de la novel·la, la Beatriu és un personatge que passa desapercebut, ningú es fixa en ella, ningú excepte la Laura, que veu en la jove una ànima amiga que necessita ajuda en al món dels Terra Negra. Així, la barcelonina aconsegueix superar la desconfiança de la Beatriu i fa que aquesta vagi a visitar-la cada tarda, establint així una amistat que aconsegueix que les dues dones passin una mica més lliurement els dies a Comarquinal. En una d’aquestes visites la Beatriu confessa a la Laura l’amor que sent per en Ramon, l’estudiant de capellà de casa els Terra Negra. La Laura, que sent compassió per aquesta relació, ajuda a la Beatriu i en Ramon a poder portar a terme el seu compromís, fent que aquest marxi a Tarragona un temps.

Al final de la novel·la, la Beatriu decideix marxar de casa l’oncle Llibori un cop la seva filla s’ha mort, per evitar el que puguin dir les males llengües.

Al final, gràcies als tràmits de la Laura, en Ramon, que ha deixat els estudis de capellà, i la Beatriu aconsegueixen casar-se i marxar de Comarquinal, deixant a la Laura completament sola.


2. Escriviu una BREU caracterització del personatge d’en Pere, a partir de diferents mots clau que us proposem: mossèn Joan, la Laura, visites, enamorament, la Teresa, conversa, excursió, declaració, les Aulines, diversió, concert, fugida, rebutja. D’aquests mots clau, n’heu d’utilitzar CINC, com a mínim.

En Pere, que arriba des de París a Comarquinal, és el nebot del mossèn Joan. Aquest l’aconsellarà en tot moment perquè, en Pere, s’ha enamorat de la Laura, una dona casada a la qual visitarà cada tarda a les sis.

En Pere, però, és objecte de passió de la Teresa ja que aquesta està enamorada d’en Pere des que era un noi jove i això provocarà una confrontació entre Laura i Teresa, ja que Laura també s’enamora d’en Pere i busca l’amor que el seu marit, en Tomàs, no és capaç de proporcionar-li.

La Laura i en Pere mantindran una relació especial que intentaran amagar però finalment tot s’acabarà descobrint. El mossèn Joan estarà al cas de la relació entre aquests dos personatges intentant que no cometin alguna acció que els perjudiqui. Per això, durant una excursió a l’ermita de Sant Roc, el mossèn Ferro Vell tindrà una conversa amb en Pere per dir-li que s’allunyi de la Laura i que no li faci cometre algun pecat. Des del moment en el què en Pere i la Laura comencen a parlar durant l’excursió la Teresa intenta inventar-se una estratègia, fent que la gent del poble cregui que hi ha alguna relació entre ells dos, per fer que es separin. No ho aconseguirà sinó que a més en Pere es declararà a la Laura. Aquesta el rebutjarà i li ho explicarà tot a la Teresa que prendrà mesures i marxarà amb la Laura a les Aulines, on en Tomàs hi anirà cada setmana per complir com a marit.

En tornar del mas de les Aulines durant una estada llarga, tothom defuig de la Laura i s’escampen rumors que la tenen segrestada per enveja i gelosia. És quan en Tomàs, per fer callar els rumors, es decideix a portar a la Laura, vestida amb el seu millor vestit, a un concert que es fa al casino.

Un dia a la Laura, a l’església de Sant Felip Neri, se li acosta en Pere i li demana que se’n vagi amb ell. La Ventura els veu molt junts i li ho diu a la Teresa, la qual parlarà amb en Tomàs i farà que la Laura fugir de casa després d’una gran discussió. Després de fugir se’n va a casa de l’oncle Llibori que s’intentarà aprofitar de la Laura. Aquesta torna a fugir i com que no té ningú més a qui recórrer fins que mossèn Joan parli amb el pare Comerma, decideix anar a casa d’en Pere el qual, en aquest cas, rebutjarà a Laura perquè ja no li agrada i no vol compromisos.


3. Indiqueu si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).

F

Laura pensa que el seu pare hauria estat orgullós dels luxes que l’envolten perquè era amant de la riquesa.

F

En Tomàs regala a la Laura un pom de flors copiós durant l’entreacte de l’obra de teatre que veuen així que es coneixen.

C

La Laura i en Tomàs passen un mes de viatge de noces arreu d’Europa.

C

La Laura es deleix per una relació romàntica, però també busca la comoditat d’estar casada amb un propietari.

F

La Laura, al final, torna a casa i es resigna a viure amb el marit, perquè estaria mal vist que una dona abandonés la llar conjugal.

4. Ordeneu cronològicament, assignant-los un número de l’1 al 5, els esdeveniments següents de la novel·la.

5

La Teresa agredeix la Laura.

4

S’escampa que en Tomàs i la Teresa tenen reclosa la Laura.

1

Enterrament de la tia Madrona.

2

La Laura i en Pere es troben al bosquet del Rieral.

3

La Laura i la Teresa tornen de les Aulines.

ACTIVITAT 5. NOMS, MALNOMS I SOBRENOMS. ELEMENTS, PERSONATGES I ACCIONS

Aquesta activitat està dividida en dues parts. La primera consisteix a explicar qui s’amaga sota els malnoms i els sobrenoms que us presentem.

El Calçot (cal Calçot): Tomàs.
Nas de rei: Llibori Terra Negra.
L’anomenen així perquè és un mesquí.
La Marieta de casa les Noies:
Treballa en una botiga.
La Pepeta de l’enterramorts, la Cacauera:
Filla de l’enterramorts. En Jaume Terra Negra es vol casar amb ella.
Galtes: M
ossèn, rector de la parròquia de la Caritat.
La Ramona dels carquinyolis:
Suposada amant d’en Jaume Grau. L’anomenen així per la recepta de carquinyolis que va fer.
Ferro Vell:
Mossèn Joan Serra.
“L’avorrida”:
Beatriu.
En Pepet de ca l’Escaldat:
Amic d’en Tomàs.
Llibori de l’Om:
Amic d’en Tomàs.
La Pica-pica:
Prostituta.
La Quica fornera:
La fornera.
La Ramoneta del pas a nivell:
Prostituta que tenen en Tomàs i els seus amics el dia que surten. Es diu així perquè el seu marit treballa al pas de nivell

La segona part pretén que recolliu informació sobre alguns elements de la novel·la i els relacioneu amb alguns personatges i alguna situació. Us facilitem ara els elements que voldríem que tinguéssiu en compte:

Element Personatge Situació
Anell Laura Moment en que en Tomàs fa fora a la Laura de casa i aquesta li entrega l’any de casats : “El llum del portal li encén les clarors del brillant de l’anell, que no s’havia tret mai. El retira del dit, a poc a poc, sense cap queixa, i l’allarga a en Tomàs. Un cop de mà que hi venta l’home el fa caure a terra. La Teresa s’ajup molt lleugera a collir-lo, i se’l passa triomfant al dit.”
Claus Teresa Moment en que la Teresa en un moment de desesperació perquè la Laura no expliqui el seu secret li diu això : “Però sols que tu no t’aprofitis d’ell,me n’acontentaré. Escolta!, seràs la mestressa; et serviré tota la vida. Té, si vols les claus!; aquesta és del calaix de la plata; aquesta és de l’escriptori del pare, de la caixeta dels valors. Té!… –i les hi allarga amb l’esforç d’abandó de qui lliura la darrera defensa.”
Copa trencada Teresa I la Teresa, moguda per una voluntat que dormita sota la voluntat aparent, se l’acosta als llavis, els aplica al senyal, profundament, terriblement. Un breu cruixit sec; un bocí de vidre entre les dents; el llavi sagna.
Libres Laura Moments en que la Laura és sentia afogada dins d’aquella casa i una de les formes d’evasió era llegir llibres: “La Laura no tenia res ni ningú; tot d’una, se sent desprotegida per aquella companyia amatent, que li parlava de llibres, de viatges, de grans films vistos qui sap on, d’anècdotes d’homes arriscats i intel·ligents.
Piano Laura Moments en que la Laura, deixava anar el seu mal estar tocant alguna peça en el piano per desfogar-se: “Si ara pogués fer una estona de música al piano!; però ja són més de les onze i els veïns se n’estranyarien. D’altra banda fa uns quants dies que se’n distreu, descoratjada. Per què la música, si tampoc ningú no ha d’escoltar-la?; potser serviria de molèstia als altres.
Roba fosca Teresa Moment en que es descriu com és la Teresa: “Però la Laura només sabia que la Teresa era una noia de quaranta anys, eixarreïda, que duia la cotilla passada de moda i robes fosques; que havia pujat entre les pràctiques religioses d’una superstició intolerant, que no era pas la fe clara i reconfortadora del Crist, sinó una por sinistra, abrandada de flames i de tortures infernals.”
Ulls cecs Tomàs Moment en que en Tomàs crema els ulls als canaris: “En dues hores ha adobat el morrió del gos, s’ha netejat la pipa, ha comptat els coloms a les golfes, ha donat corda al rellotge i, a darrera hora, mentre les dones discutien a la sala, s’ha entretingut a la cuina en una operació molt curiosa i practicada aquell temps pels aficionats a la cria de canaris: cremar els ulls d’aquelles bestioles amb una agulla roent, per al bon fi que cantin amb més dolcesa,enyorats de la llum del cel.”
Vestimenta íntima Laura Moment en que la Teresa portada per la seva curiositat i gelosia espia a la laura per el pany de la porta: “Tot just és a la part de fora que dubta un segon, i s’ajup a mirar pel forat del pany. Veu la Laura dreta al mig de la cambra, que ha començat a llevar-se el vestit. A la lluna del mirall, sota les irradiacions de la llum, compareix la nuesa rosada de la forastera, dins la lleu guarda de les robes íntimes, brodades, talment com la Teresa no hauria pogut sospitar-ne l’existència, ni menys que hi hagués cap dona prou poc escrupolosa per a vestir-s’hi.

Sant Jordi

Avui 23 d’abril amb motiu del dia de Sant Jordi, hem decidit publicar una entrada sobre els orígens d’aquesta tradició i del cavaller que dóna nom a aquesta celebració. Esperem que us agradi:

Sant Jordi: Dia del llibre i de la rosa

És molt difícil posar una data concreta que marqui l’inici de la tradició popular de regalar roses el dia de sant Jordi. Ha de ser molt antiga, ja que és té constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Aquesta mateixa antiguitat tempta a buscar una relació entre una tradició popular i el simbolisme de l’amor cortès que representa la rosa. Es diu que antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors. Segles després, el costum d’obsequiar l’estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l’actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom.

 L’any 1926 Espanya va instaurar el 23 d’abril com Dia del Llibre ja que aquesta data  coincideix amb la mort de Cervantes, imitant Anglaterra que ja ho celebrava el mateix  dia perquè també coincideix amb la mort de Shakespeare. La celebració va arrelar ràpidament a Barcelona i es va estendre a Catalunya, però el propòsit oficial es va  diluir en coincidir amb el dia del sant Patró. Mentre la festa a altres indrets es mantenia  de forma molt minsa o desapareixia, a Catalunya ha esdevingut una de les diades populars més celebrades i de retruc ha ajudat molt a potenciar la difusió i la venda del  llibre català. Així doncs, a Catalunya el 23 d’abril és el dia de Sant Jordi, de la rosa i del llibre: el dia  del sant Patró, de l’amor i de la cultura. És, en definitiva, un dia de civisme, de cultura i de respecte entre tots els que vivim a Catalunya i, per extensió, a totes les persones i totes les cultures del món.

Sant Jordi: història i llegenda

Tot i la gran devoció que Sant Jordi va despertar a Europa durant l’Edat Mitjana, com a figura històrica se’n sap ben poca cosa. Militar romà, cristià, que va ser martiritzat cap al 303 per no abjurar de les seves creences. El nom Georgius vol dir pagès, i potser per això la commemoració litúrgica es va fixar el 23 d’abril, en plena primavera; això també explicaria en part que les tradicions populars l’hagin convertit en protector de les collites. Aquest lligam amb la primavera i el seu patronatge sobre els enamorats també el relaciona directament amb la Fira de roses que des del segle XV se celebra al pati i al voltant del Palau de la Generalitat. En contrast amb el poc que se’n sap de la història, la llegenda de Sant Jordi és àmplia i molt arrelada. Una tradició molt estesa a l’Edat Mitjana explicava que el martiri de Sant Jordi havia durat set anys, davant d’un tribunal format per set reis. Aquesta tradició, que li atribueix una gran tenacitat per no abjurar de la fe durant set anys de tortura, va ser condemnada fins i tot per Roma però justifica que el jove cavaller fos  invocat com a patró pels cavallers i per l’Imperi bizantí. En aquell temps, el seu ajut era  demanat per combatre els infidels i el van escollir com a patró Geòrgia, Serbia,Anglaterra, Grècia, Aragó i els Països catalans. També van aparèixer llegendes i tradicions sobre el seu ajut als exèrcits cristians. La llegenda més popular, escrita per Jaume de Voràgine a la Llegenda Àurea, és la  que explica la victòria de Sant Jordi sobre el drac. En un país no determinat, anomenat  Silene, un drac tenia atemorits els habitants i, per calmar-lo, li donaven periòdicament un be i una donzella escollida per sorteig. Un dia, però, li va tocar a la filla del rei; Sant Jordi la va alliberar, va vèncer el drac i la donzella, el rei i tot el poble es van convertir  a la fe de Crist. Des del segle XIII, la imatge de Sant Jordi sobre un cavall blanc, deslliurant la donzella i vencent el drac, és la més difosa de totes.

Per acomiadar-nos us deixem un poema de Maria Antònia Salvà sobre Sant Jordi

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l’avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Feliç dia de Sant Jordi! 

Fonts:

http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cce/recursos/present_sjordi_cat.pdf

http://receptesmaica.net/2012/04/20/per-sant-jordi-es-tradicio-un-llibre-una-rosa-i-un-peto/

Activitat 3

La dona somiadora en contraposició a la dona reprimida.

Laura a la ciutat dels sants és una novel·la que contraposa el caràcter de dues dones molt diferents: la Teresa i la Laura.

La Laura, la protagonista, és una noia que es casa amb en Tomàs, un home adinerat procedent de Comarquinal. Després d’unir-se en matrimoni decideixen anar a viure al poble d’en Tomàs. En aquest moment la Laura és una dona somiadora que ha pogut fer realitat el somni de qualsevol dona d’aquella època: casar-se amb un home d’alt prestigi i ser coneguda a reu del poble. El personatge de la Laura se’ns presenta com una dona somiadora, un esperit lliure i amb una educació basant anàrquica que creu en la bellesa de les coses i aspira a arribar a la felicitat, però en arribar a Comarquinal, ella que està acostumada a viure en una ciutat on qualsevol passa desapercebut, se sent una dona oprimida i inútil, perquè es troba amb la Teresa, una dona que porta tota la vida vivint en una repressió constant, tan per part de la seva família (àvia, mare, tietes…) i per la religió, esdevé una conca que només aspira a fer les coses correctes i amb mà de ferro, esperant a que algun dia un home pugui descobrir la seva bellesa amagada i poder, per fi, sentir-se una dona estimada de veritat.

Així, el personatge alegre i somiador de la Laura es troba immers en un món de repressió i autoritat al qual no està acostumada, fet que l’obliga a crear el seu propi món de fantasia per poder escapar, tal com van fer també personatges tan famosos de la literatura com Madamme Bovary i Anna Karènina, les quals van acabar suïcidant-se, destí del qual la Laura defuig anant-se’n a un convent a Barcelona. Tot i així, aquest món propi no la lliura d’un destí tràgic i al final, la Laura s’acaba tornant una dona solitària a causa de la falta d’amor, de la pèrdua de la seva filla, i de la boira i l’angoixa que sent a l’estar sempre al poble, cosa que fa que el seu personatge s’acosti més al caràcter de la Teresa, però sense arribar mai al punt d’amargor que aquesta sent perquè no ha despertat mai l’interès de cap home i sempre ha estat tractada com una criada pel seu germà. Aquest personatge també es veu obligada a crear-se un món de fantasia, el qual gira sempre al voltant d’en Pere Gifreda i l’amor secret que sent per a ell, món que es desfà quan se n’adona que ni tan sols ell pot estimar-la, ja que està enamorat de la Laura, una dona que a ulls de la Teresa representa el pitjor de la societat de ciutat, perquè no ha tingut mai una educació dura i forta com a la seva i perquè segons la Teresa les noies com la Laura són unes “trepes” que gaudeixen massa de l’amor i en pecat.

Gràcies a aquests dos personatges podem veure la contraposició d’una dona reprimida vers una dona lliure, tot i que al final les dues acaben reprimides, la Teresa seguint a casa seva amb la seva vida de sempre i la Laura havent d’abandonar-ho tot i tancar-se en un convent per a poder sentir la felicitat.

En contraposició a la Laura hi apareix la Teresa, que és una dona que viu reprimida per culpa de la societat ja que no l’ha deixat expressar-se. La seva manera d’enamorar-se és a través de la imaginació en la qual es crea una història d’amor amb en Pere i per la qual sent enveja de la Laura ja que no la pot traslladar a la realitat i la protagonista, un dona destacada per la seva bellesa en el poble de Comarquinal, ha aconseguit captar l’atenció d’en Pere. Realment la Teresa és el model de dona de l’època; una dona puritana i seguidora de les pautes establertes per la societat, la qual aspira a ser lliure però té massa por d’aquesta llibertat i per això sent enveja de la Laura, perquè aquesta té una llibertat que segons la seva opinió no es mereix, mentre que ella porta tota una vida esperant el moment de ser feliç i no arriba mai. Això la transporta a un món de reclusió més gran del que ja tenia abans que la Laura apareixes a la seva vida i fa que acabi d’explotar la seva gelosia vers les dones lliures. Així doncs, la Teresa es queda reclosa per sempre, ja que al final no pot vèncer la por de ser estimada i decideix quedar-se amb en Tomàs tota la seva vida, fent exactament allò que s’espera d’ella, servir a l’hereu de la casa.

Distribució de blocs

La Marina comentarà els blocs de  La Remei, en Ferro Vell, la Tia Amèlia, Miquel Llor i Pere Gifreda

La Paula comentarà els grups de Comarquinal, La Teresa, L’ermita, Nas de Rei

La Zoraida l’Angelina, l’oncle Joanet, la Beatriu, la Ventura i Setmana Santa.

I la Marta comentarà els de  Barcelona, Terra negra, Collat negre, La boira i Tomàs Muntanyola.

Originally posted on Comarquinal:

Ben sabreu que amb l’obra “Laura a la ciutat dels sants” he vist semblances cap a altres obres com “Madame Bovary” o la pel·lícul·la de “El Piano”. Això és perquè entre aquestes obres es troba la temàtica de l’adulteri, de la dona revolucionària i independent que es deixa emportar pels instints sexuals.

Per aquells que no coneixen aquestes obres, els deixo aquí l’argument, tant de la pel·lícula com de la novel·la de Flaubert, de manera que amb els vostres propis ulls pugueu compartir la meva mateixa visió (la que hi ha més d’una Laura…) :

Image

EL PIANO:

Ada McGrath (Holly Hunter) és una dona escocesa dona que arriba amb la seva filla Flora (Anna Paquin) a Nova a Zelanda el 1851. S’ha mort el seu marit, i el seu pare la ven en matrimoni a un pròsper granjer, Alistair Stewart (Sam Neill). Arriben en vaixell, juntament amb les seves pertinences i el piano amb…

View original 287 more words